A aquestes paraules, els grecs s'aparten, escateixen i responen, per boca de Clearc:
-Nosaltres no ens hem pas reunit per fer la guerra el Rei, ni hem marxat contra el Rei; sinó que Cirus ha trobat molts pretextos, com tu bé saps, per agafar-vos a vosaltres desprevinguts i dur-nos a nosaltres fins aquí. Amb tot, quan el veièrem en perill, ens avergonyírem davant dels déus i dels homes, de trair-lo, nosaltres que el temps abans ens havíem prestat a tot el bé que ens havia fet. Després que Cirus és mort, ni disputem al Rei la sobirania, ni hi ha de què hàgim de voler fer cap mal a les terres del Rei, ni tenim intenció d'occir-lo; i ens en tornaríem al nostre país, si ningú ens inquietés: ara, que a qui ens faci tort provarem, amb l'ajuda dels déus, de rebutjar-lo; però si hom és generós amb nosaltres, farem tot el que sigui del nostre poder per no ésser vençuts en generositat.
Així parlà Clearc. Després d'haver-lo sentit, Tissafernes diu:
-Jo transmetré aquestes paraules al Rei, i a vosaltres tot seguit les seves intencions; i fins que jo tornaré, que subsisteixi la treva: nosaltres us proporcionarem un mercat.
L'endemà, no vingué: de manera que els grecs ja s'hi encaparraven. Al tercer dia vingué, dient que venia havent obtingut del Rei permís per salvar els grecs, malgrat que molts s'hi oposaven del tot, pretenent que no era digne del Rei de deixar anar una gent que havia fet armes contra ell. I acabà dient:
-Ara podeu rebre de nosaltres la fermança que us procurarem un país amic, i que us tornarem sense paranys cap a Grècia, fornint-vos mercat; i allà on no hi hagi manera de comprar, us deixarem pendre del país els queviures. Però vosaltres, per la vostra banda, cal que ens jureu, de passar de debò com per país amic, sense fer dany, prenent menjar i beure només quan no us fornirem mercat: i quan us fornirem mercat, comprant els queviures.
Aquestes condicions semblaren bé; juren, i Tissafernes i el germà de la dona del Rei donen la dreta als generals i als capitans dels grecs, i la prenen dels grecs. Després d'això Tissafernes diu:
-Ara me'n torno amb el Rei: quan hauré acabat el que he de fer, tornaré amb els meus bagatges per endur-vos-em cap a Grècia i tornar jo mateix a la meva província.
CAPÍTOL IV
MARXA AMB ARIEU I TISSAFERNES: NEIX LA DESCONFIANÇA
Després d'això, els grecs i Arieu, atendats els uns al costat dels altres, esperen Tissafernes més de vint dies. Durant aquests, vénen a visitar Arieu els seus germans i altres parents. Altres perses igualment visiten els que eren amb ell, i els encoratgen, i alguns fins els donen fermança de part del Rei, que el Rei no els en servarà mal record per l'expedició que han fet amb Cirus ni per res del que ha passat. Estant les coses en aquest punt, es va veient clar que la gent d'Arieu te menys miraments envers els grecs, de manera que els demés grecs no abellint-se'n, van a trobar Clearc i els altres generals i els diuen:
-Per què restem? ¿No sabem que el Rei pagaria qualsevol cosa per la nostra pèrdua, a fi de posar als altres grecs la por al cos, de fer campanya contra el Rei gran? I ara ens insinua de romandre perquè té les tropes dispersades: però que concentri de bell nou l'exèrcit; no hi ha pas manera que no se'ns llenci damunt. Potser cava, potser aixeca murades, perquè el camí ens sigui impracticable. perquè mai no s'avindrà de bon cor que tornem a Grècia a publicar com nosaltres, pocs que som, hem vençut el Rei davant les seves portes, i ens hem retirat embromant-lo.
Clearc respon als que li enraonaven així:
-Jo també penso en tot això; però reflexiono que, si ara ens en anem, semblarem anar-nos-en per fer la guerra i obrar contra la treva. Llavors, de primer ningú no ens procurarà mercat, no sabrem d'on treure el blat, ningú ens servirà de guia. I tot d'una que fem això, Arieu s'allunyarà de nosaltres: de manera que no ens restarà cap amic, ans els mateixos que ho eren esdevindran enemics nostres. Si hi ha cap altre riu que hàgim de passar, no ho sé: el que sabem és que l´Èufrates és impossible de travessar-lo quan hi ha enemics que ho destorben. Si cal combatre, no tenim cavalleria aliada, mentre que la cavalleria enemiga és nombrosíssima i d'allò més ben muntada. De manera que vencedors, ¿qui matariem? I vençuts, no se'n salva ni un. Jo tampoc no sé per què el Rei, que tants de medis té de combat, si desitja la nostra pèrdua ha de fer un jurament i donar la dreta i invocar els déus per testimonis per fer la seva fe sospitosa als grecs i als bàrbars.
Digué moltes altres coses semblants.
En això arriba Tissafernes, amb la seva tropa com si hagués de tornar cap a casa, i Orontas igualment amb la seva tropa. Aquest duia la filla del Rei que havia esposada. Es posen doncs en marxa, sota la guia de Tissafernes, que forneix mercat. Arieu, seguit de l'exèrcit bàrbar de Cirus, marxa també amb Tissafernes i Orontas, i s'atenda amb ells. Els grecs, que se'n malfien, marxen per llur costat amb llurs capitostos i s'acampen també de banda, a una distància d'una parasanga o menys; en fi, es vigilen els uns als altres com a enemics, cosa que tot d'una engendra sospita. De vegades fent llenya en el mateix indret, plegant farratge o altres coses paregudes, es colpien els uns al altres: de manera que això també produïa odi. Després de tres etapes, arriben a la muralla anomenada de la Mèdia i passen part de dins d'ella: és construïda de maons cuits lligats amb quitrà, en una amplària de vint peus i una alçària de cent: de llargada deien que feia vint parasangues; i dista de Babilònia no gaire tros.
D'allí fan dues jornades de marxa, vuit parasangues: i travessen dos canals, l'un per un pont, l'altre per una passera de set barques. Aquests canals derivaven del riu Tigris, i hi havien obert recs per al país, d'antuvi amples, després més petits: i per fi, petits reguerons, tal com a Grècia per als millars. Arriben al Tigris; vora el qual riu hi ha una ciutat gran i populosa, per nom Síttaque, a una distància de quinze estadis del riu. Els grecs s'atenden prop d'ella tocant a un jardí gran i bell i de tota mena d'arbres.
Els bàrbars havien travessat el Tigris, i no apareixien enlloc.
Després de sopar, Pròxenos i Xenofont es passejaven, per escaiença, endavant de les armes (1).
Arriba un home que pregunta a les sentinelles avençades, on podria veure Pròxenos o Clearc: per Menó no demanava, i això que venia de part d'Arieu, hoste de Menó. I en ser que Pròxenos ha dit: «Jo soc qui cerques», aquell home diu: