Per altra banda, llevava tropes gregues, tan d'amagat com podia; a fi de sorprendre el rei com més desproveït millor. I vet aquí com feia aquesta lleva. En totes les ciutats on tenia guarnició, ordenava als comandants que traguessin soldats del Peloponès, com més i com més valents millor, sota el pretext que Tissafernes li rondava les ciutats. Per tal com d'antic les ciutat jòniques eren de Tissafernes, que el rei les hi havia donades; però llavors s'havien passat a Cirus totes, llevat de Milet. Ara, a Milet, Tissafernes, pressentint que duien de cap si fa no fa el mateix, de passar-se a Cirus, occí els uns i bandejà el altres. Cirus acull els fugitius, aplega un exèrcit, assetja Milet per terra i per mar, i prova de fer-hi tornar a entrar els expulsats. I aquesta li era una altra excusa per ell llevar tropes. I després, enviant al rei, li demanava que, essent com era el seu germà, li donés a governar aquelles ciutats a ell més aviat que a Tissafernes: i la mare l'assistia en això. Talment, que el rei no s'adonava de l'insídia contra ell, i es pensava que Cirus despenia en tropes per fer la guerra a Tissafernes. De manera que no li sabia gens de greu que es fessin la guerra: mes, quan Cirus enviava al rei els tributs collits de les ciutats que Tissafernes havia tingut en el seu poder.
Un altre exèrcit s'aplegava per Cirus en el Quersonès, en front d'Abidos, de la següent manera. Clearc era un refugiat lacedemoni. Cirus, havent-se posat en relació amb ell, li posà admiració i li donà deu mil darics (2). Clearc, prengué l'or, reuní un exèrcit amb aquests diners, i sortint del Quersonès feia la guerra als Tracis que habiten al dessobre de l'Hel·lespont. I talment beneficiava als grecs, que les ciutats de l'Hel·lespont contribuint de bon grat amb diners, per al manteniment de les seves tropes. Aquest era així un altre cos d'exèrcit mantingut en secret per a Cirus.
Aristip de Tessàlia era un seu hoste. Oprimit a la seva terra, pels del partit contrari, es presenta a Cirus, i li demana cap a dos mil mercenaris i la soldada de tres mesos, amb l'esperança de prevaler així sobre els seus adversaris. Cirus li'n dóna fins a tres mil i la soldada de sis mesos, i li prega de no fer les paus amb els adversaris que no hagi conferenciat amb ell. I així també aquest exèrcit de Tessàlia era mantingut secretament per a Cirus.
Endemés d'això, donà ordre a Pròxenos de Beòcia, hoste seu, que prenent el major nombre d'homes possible acudís, amb l'excusa que volia posar-se en campanya contra els Písides, com fos que aquests Písides infestaven el seu territori.
Sofènet d'Estimfal i Sòcrates aqueu, que eren també seus hostes, reberen així mateix ordre de venir amb els més homes possibles, com per fer la guerra a Tissafernes amb els refugiats de Milet. I ells van fer-ho.
(1) Infanteria de línia; la seva principal arma ofensiva era una llarga llança.
(2) Moneda d'or persa: la seva equivalència seria d'uns 20 a 30 francs.
CAPÍTOL II
MARXA DE SARDES A TARS.
Ara, quan va semblar-li que ja era l'hora d'avençar cap amunt, adopta el pretext que volia treure completament els Písides del seu territori: i com per a aquest efecte, concentrava les tropes bàrbares i gregues que allí hi havia. Avisa a Clearc de venir amb totes les forces; a Aristip, d'arranjar-se amb els de la seva terra i de tornar-li l'exèrcit que té; i a Xènias l'Arcadià, que en les guarnicions li comandava les tropes estrangeres, li envia a dir que vingui amb tots els homes, llevat dels que fossin suficients per guardar les ciutadelles. Crida els que estaven assitiant Milet, i dóna ordre als refugiats d'ajuntarse-li per a la campanya, prometent-los, que si li sortien bé les coses, per les quals l'emprenia, no descansaria fins que no els hagués tornat a fer entrar dins la pàtria. Ells obeïren de gust; perquè li tenien confiança: i prenent les armes es presentaren a Sardes. Xènias es presentà a Sardes, amb els ben bé quatre mil hoplites que havia tret de les ciutats. Pròxenos ácudí amb ben bé mil cinc cents hoplites i cinc cents gimnetes(1), Sofènet d'Estimfal amb mil hoplites i Sòcrates l'Aqueu amb cinc cents; Pasió de Megara amb tres cents hoplites i tres cents peltastes (2). I ell i Sòcrates venien del setge de Milet. Aquestes són les tropes que li arribaren a Sardes.
Però Tissafernes, fent-ne esment, i judicant que aquells preparatius eren més del que calia contra els Písides, va a trobar el rei tan de pressa com pot, seguit d'uns cinc cents cavalls. El rei, assabentat per Tissafernes de l'armament de Cirus, es prepara per la seva banda.
Mentrestant Cirus, amb la gent que he dit, partia de Sardes i travessa la Lídia, en tres etapes, vint-i-dues parasangues (3), fins al riu Meandre. L'amplària d'aquest és de dos pletres (4); hi havia damunt, un pont junyit per set barques. Cirus el passa, i fa a través de la Frígia una etapa, vint parasangues fins a Colosses, ciutat rica i plena. Allí romangué set dies; i vingué Menó, el Tessalià, amb mil hoplites i cinc cents peltastes, Dàlops, Enians i Olintis. D'allí fa tres etapes, vint parasangues, fins a Celenes, ciutat de la Frígia, poblada, gran i rica. Cirus hi tenia un palau i un gran jardí, ple de bèsties salvatges, que caçava a cavall quan volia exercitar-se ell i els seus cavalls. Pel mig del jardí s'hi esmuny el riu Meandre, les fonts del qual són al sortint mateix del palau. Després s'esmuny a través de la ciutat de Celenes. Hi ha tambe a Celenes un palau fortificat del gran rei, damunt les fonts del riu Màrsias, sota la ciutadella. Aquest també s'esmuny a través de la ciutat, i es llança dins el Meandre; i l'amplària del Marsias es de vint-i-cinc peus. És allí, diuen, que Apol·ló, vencedor de Màrsias, el qual l'havia desafiat a talent, l'escorxà viu i penjà la pell a la cova d'on ragen les fonts: i per això el riu es diu Màrsias. Xerxes, quan tornava de Grècia vençut en batalla, diuen que construí el palau i la ciutadella de Celenes. Cirus hi sojornà trenta dies. Clearc, el refugiat Lacedemoni, vingué amb mil hoplites, vuit cents peltastes tracis i dos cents arquers cretesos.
Ensems es presentaren Sosis de Siracusa amb tres cents hoplites, i Sofènet d'Arcàdia amb mil. Allí Cirus va fer en el seu jardí una revista i el recompte dels Grecs; tots plegats eren onze mil hoplites i cap als dos mil peltastes.
Des d'allí, fa dues etapes, deu parasangues fins a Peltes, ciutat poblada. Hi romangué tres dies, durant els quals Xènias d'Arcàdia celebrà les licees amb sacrificis i jocs: els premis, eren estrígils d'or. Als jocs hi assistí el mateix Cirus.
Des d'aquí fa dues etapes, dotze parasangues, fins a Plaça dels Terrissers, ciutat poblada, l'última del territori de la Mèdia. I d'allí fa tres etapes, trenta parasangues, i arriba a Pla del Caistre, ciutat poblada. Hi romangué cinc dies. Hom devia als soldats la paga de més de tres mesos, i sovint venien a reclamar a les seves portes. Ell els entretenia amb esperances, i es veia clar que li sabia greu: perquè Cirus no era de mena de no pagar quan tenia de què. En això, Epiaxa, dóna de Siènmesis, rei de Cilícia, arriba a l'allotjament de Cirus; i corregué la veu que havia donat a Cirus qui-sap els diners. Cirus pagà a les tropes la soldada de quatre mesos. Aquesta reina tenia al seu voltant una guarda de cilicis i d'aspendesos: i va córrer que Cirus s'entenia amb ella.
Des d'allí fa dues etapes, deu parasangues, fins a Timbrios, ciutat poblada. Hi havia vora el camí una font, que porta el mom de Midas, rei de Frígia, i dins la qual diuen que Mides caçà el sàtir, amerant-hi vi. Des d'allí fa dues etapes, deu parasangues, fins a Tirieu, ciutat poblada. Hi romangué tres dies.