D'allí fan dues etapes, set parasangues í arriben a la vora del mar, a Trapezunta, ciutat grega, poblada, en el Pontus-Euxí, colònia de Sinope, en el país dels Colcs. Hom hi sojorna una trentena de dies en els pobles dels Colcs: i des d'allí, feien excursions de saqueig per la Còlquida. Els trapezuntins estableixen un mercat en el campament, acullen els grecs i els fan presents d'hostatgia, bous, farina d'ordi, vi. Negocien així mateix en favor dels Colcs del veïnatge, que habitaven la major part del pla, i de part d'ells vénen també bous com a presents d'hostatgia. Després d'això hom es prepara per a fer els sacrifics promesos: perquè havien vingut prou bous per oferir a Zeus Salvador i a Hèracles i als altres déus els sacrificis promesos per un feliç guiatge. Celebren igualment jocs gímnics damunt la muntanya on eren atendats: i trien Draconti d'Esparta, que essent infant havia fugit de la seva pàtria, per haver mort, sense voler, un altre infant d'una ganivetada, per tenir cura de la carrera i presidir els jocs.
Acabat el sacrifici, les pells són donades a Draconti, i hom li prega de conduir els grecs al lloc on havia estat feta la pista. Ell designa el mateix lloc on s'esqueien:
-Aquest turó-diu-és excel·lent per córrer en la direcció que hom voldrà.
-Però,-li diuen-¿com podran lluitar en un terreny tan aspre i boscós?
Ell respon:
-Es farà més mal qui caigui.
Infants, la majoria presoners, corren l'estadi, i més de seixanta cretesos la carrera llarga; altres s'exerciten a la lluita, al pugilat, al pancraci. Era bell de veure. Perquè havien davallat molts de lluitadors, i, com que els companys miraven, hi havia una gran emulació. Els cavalls també corregueren. Calia baixar al galop una costa, en havent arribat a la vora del mar tombar, i remuntar fins a l'ara. Costa avall, molts anaven de rodolons: costa amunt, els cavalls pujaven el pendís al pas, amb fadiga. D'aquí gran cridòria, i rialles, i encoratjaments.
(1) «Columnes dretes» és el nom amb que Xenofont designa literalment aquesta formació, que sembla ésser de invenció seva.
I N D E X
PRÒLEG
LLIBRE PRIMER
CAP. I.-Causes de la guerra. Preparatius.
" II.-Marxa de Sardes a Tars.
" III.-Revolta dels soldats.
" IV.-Marxa fins a l'Èufrates.
" V.-Marxa a través de l'Aràbia Deserta.
" VI.-Traició d'Orontas.
" VII.-Arribada a Babilònia.
" VIII.-Batalla de Cunaxa i mort de Cirus.
" IX.-Elogi de Cirus.
" X.-Segona part de la batalla.
LLIBRE SEGON
CAP. I.-Deliberació dels grecs. Ambaixada de Falinos.
" II.-Començament de la retirada.
" III.-Treva amb el Rei i amb Tissafernes.
" IV.-Marxa amb Arieu i Tissafernes. Neix la desconfiança.
" V.-Traició de Tissafernes.
" VI.-Semblança dels generals assassinats.
LLIBRE TERCER
CAP. I.-Descoratjament dels grecs. Discurs de Xenofont i elecció de
nous generals.
" II.-Assemblea dels soldats i preparatius per a la marxa.
" III.-Partença dels grecs. Són perseguits.
" IV.-Continua la marxa dels grecs, perseguits per Tissafernes.
" V.-Arribada a la muntanya dels Carducs.
LLIBRE QUART
CAP. I.-Arribada al país dels Carducs. Primeres dificultats.
" II.-Presa de l'altura i marxa a través de la serra.
" III.-Pas del Centrites.
" IV.-Marxa per l'Armènia.
" V.-La neu.
" VI.-Atac d'una posició dels Càlibs.
" VII.-«El mar! el mar!»
" VIII.-El país dels Macrons. Arribada a Trapezunta.
VOLUM SEGON.
ADVERTIMENT
[Tot allò que feren els grecs durant l'expedició a les terres altes amb Cirus, i durant llur marxa fins a la mar que s'anomena el Pontus Euxí; i com arribaren a Trapezunt, ciutat grega, i com oferiren els sacrificis que per llur salvació havien promès tot d'una que arribessin en terra amiga, ha estat exposat en els llibres precedents.]
LLIBRE V
CAPÍTOL PRIMER
PARTENÇA DE QUIRÍSOF; DISCURS DE XENOFONT
Després d'això es reuneixen i deliberen sobre el camí que resta. S'aixeca el primer Antileó de Túrion, i parla en aquests termes:
-El que és jo,-diu,-companys, ja desdic de plegar bagatges, d'anar, de córrer, de portar les armes, de marxar en formació, de muntar la guàrdia i de combatre: desitjo ja un repòs de tots aquests fatigs. Puix que som vora el mar, vull fer embarcar el que resta, i estès i dormint com Ulisses, arribar fins a Grècia.
En sentir això, els soldats exclamen amb un gran aldarull, que ha parlat bé. Un altre repeteix les mateixes paraules, i després d'ell tots els presents. Llavors Quirísof s'aixeca i parla així:
-Tinc per amic, companys, Anaxíbios, que s'escau en aquest moment a ésser cap d'un estol. Si m'envieu a ell, espero tornar amb les trirrems i els bastiments de transport que calen per dur-nos. I ja que tanmateix voleu embarcar-vos, espereu-vos fins que jo torni: i tornaré aviat.
En sentir aquestes paraules, els soldats s'alegren, i voten que Quirísof s'embarqui com més aviat millor.
Després d'ell, Xenofont s'aixeca i parla així:
-Quirísof és enviat a cercar bastiments, i nosaltres romandrem. El que em sembla, doncs, convenient de fer durant aquesta estària, jo us ho diré. De primer, cal procurar-nos queviures del país enemic: perquè ni tenim un mercat suficient, ni diners per a comprar sinó a uns pocs mercaders: a més a més, aquesta terra és enemiga: hi ha perill, doncs, que molts dels nostres es perdin, si avanceu sense cura i sense precaució a la percaça de queviures. Crec, doncs, que cal pendre els queviures per medi d'escamots de farratgers; altrament, sense errar a la ventura, si voleu salvar-nos, i vetllant-hi tots.
Així s'acorda.
-Escolteu encara. Alguns de vosaltres sortireu a la presa. Penso, doncs, que és millor que qui vagi a sortir ens ho digui, i ens indiqui on, a fi que sapiguem el nombre dels qui surten i dels qui resten, i que preparem si cal res, i que si convé portar socors a algú, sapiguem on cal córrer, i si algú dels inexperimentats medita una empresa, ho deliberem amb ell i provem de saber contra quina força anirà.
S'aprova també.
-Penseu encara en això-diu-L'enemic, per la seva banda, té lleure per rapinyar, i raó per armar-nos paranys, ja que ens hem apoderat del que és d'ells. És apostat dessobre nostre. Crec, doncs, que calen guàrdies tot al voltant del campament. Si ens dividim en companyies per guardar i vigilar, els enemics podran caçar-nos menys. I mireu encara una cosa. Si sabíem de cert que Quirísof tornarà amb bastiments suficients, no caldria res del que us vaig a dir: però, com que ara això no és segur, sóc del parer de proveir-nos aquí mateix de bastiments. Perquè si torna duent-ne, havent-n'hi aquí a mà en tindrem més abundor per navegar-hi; si no en duu, farem servir els d'aquí. Jo veig sovint bastiments que voregen aquesta costa. Demanem als trapezuntins naus llargues (1), duem-les a port, i guardem-les, després d'haver-ne llevat els timons, fins que n'hi haurà prou per conduir-nos: potser aleshores no ens mancaran medis de transport.