(1) En la costa de la Propòntida, o Mar de Màrmara.
CAPÍTOL II
ELS GRECS ES LLOGUEN A SEUTES
Neó d'Asine, Frinisc d'Acaia, Xanticles d'Acaia i Timasió de Dardània, havien restat amb l'exèrcit: el condueixen fins als llogarrets tracis dels encontorns de Bizanci, i l'hi atenden. Els generals no estaven d'acord: Cleanor i Frinisc volien conduir les tropes a Seutes, que se'ls havia fet seus donant-los a l'un un cavall i a l'altre una dona; i Neó de Quersonès, persuadit que, quan estiguessin en territori lacedemoni, tindria el comandament de tot l'exèrcit.
Però Timasió desitjava passar de bell nou a l'Àsia, esperant de tornar al seu país: i això volien també els soldats.
Així s'engrunava el temps. Molts soldats es venen les armes per aquelles regions i s'embarquen com poden; d'altres es mesclen amb la població de les ciutats. Anaxibi està content de saber la dissolució de l'exèrcit: conveçut que això seria una grandíssima alegria per a Farnabazos.
Partit de Bizanci en un vaixell, Anaxibi es troba a Ciric amb Aristarc, successor de Cleandre com a harmosta de Bizanci: es deia també que Polos, designat com a successor en el comandament de l'estol, estava per arribar a l'Hel·lespont. Anaxibi encarrega llavors Aristarc de vendre tots els soldats de Cirus que per ventura atrapés a Bizanci perquè Cleandre no n'havia venut cap, ans per un sentiment de compassió havia curat els malalts i havia obligat els ciutadans a acollir-los a casa d'ells. Aristarc, així que arriba, en fa vendre més de quatre cents. Anaxibi, en tant, fa a la vela cap a Pàrion, i envia a Farnabazos segons el pacte. Però aquest, havent sentit que a Bizanci venia Aristarc com harmosta, i que Anaxibi ja no era almirall de l'estol, no es preocupa més d'Anaxibi, i concerta amb Aristarc, respecte a l'exèrcit de Cirus, el mateix que havia tractat amb ell.
Llavors Anaxibi crida Xenofont i li mana de posar en obra tots el medis, tots els ressorts per embarcar-se i fer cap a l'exèrcit el més de pressa possible, de reunir-lo, de concentrar totes les tropes dispersades que pugui i de dur-lo a Perint per passar al Àsia com més de pressa millor. Li dóna un vaixell de trenta rems i una carta, i envia amb ell un home per ordenar als perintins de fornir immediatament cavalls a Xenofont perquè faci cap a l'exèrcit. Xenofont fa la travessia i arriba a l'exèrcit. Els soldats l'acullen amb alegria, i cuiten a seguir-lo de grat, amb l'esperança de passar de Tràcia a l'Àsia.
Ara, Seutes, havent sentit que Xenofont tornava, li envia per mar Medòsades, pregant-lo que li dugui l'exèrcit i prometent-li tot allò que, al seu entendre, pot seduir-lo. Però ell respon que res d'allò era possible d'efectuar. Medòsades ho sent i se'n torna. Així que els grecs arriben a Perint, Neó es separa i s'atenda a part, amb uns vuit cents homes. Tot l'altre exèrcit resta en un mateix lloc, sota els murs de Perint.
Mentrestant Xenofont negocia bastiments per passar com més aviat a Àsia. En això Aristarc, harmosta de Bizanci, arriba amb dues trirrems, i, convençut per Farnabazos, prohibeix als patrons de transportar qui sigui; va a l'exèrcit, i prohibeix igualment als soldats de passar al Àsia. Xenofont aleshores respon que ho ha manat Anaxibi:
-I per això-diu-m'ha enviat aquí.
Aristarc replica:
-Anaxibi ja no és almirall de l'estol, i jo sóc l'harmosta d'aquest país: i a qui de vosaltres atrapi per mar, l'enfonso.
Això dit, se'n entra dins els murs.
L'endemà, envia a cercar els generals i els capitans. Ja eren vora el mar, quan algú adverteix a Xenofont que, si entra, serà pres i sotmès al suplici o fet a mans de Farnabazos. En sentir això, Xenofont deixa que els altres hi vagin, i ell diu que té un cert sacrifici a fer. Se'n torna, doncs, i sacrifica per si els déus li permeten que intenti de dur l'exèrcit a Seutes; perquè veia que ni la travessia era segura, tenint Aristarc trirrems per impedir-la, ni volia anar a tancar-se dins el Quersonès, on l'exèrcit patiria gran escassedat de tot, on seria necessari obeir a l'harmosta del país sense per això tenir res de vitualles.
Tals eren les seves preocupacions.. Els generals i els capitans venint de casa d'Aristarc, reporten que, per aleshores, els ha despedit, amb orde de tornar a la tarda: amb la qual cosa es feia encara més evident la insídia. Però Xenofont, semblant-li que els sacrificis eren de bon auguri per a ell i per a l'exèrcit, de poder anar-se'n en seguretat amb Seutes, pren Polícratesi atenès, capità, prega a cadascun dels generals, llevat de Neó, que li doni l'home en qui té més confiança, i a la nit parteix cap a l'exèrcit de Seutes, que era a seixanta estadis.
Però quan hi són prop, troba fogueres abandonades. De primer creu que Seutes ha canviat de lloc. Sinó que havent sentit fressa i els advertiments recíprocs dels soldats de Seutes, coneix que aquest ha degut fer encendre fogueres endavant de les guàrdies nocturnes, a fi que en la foscor no es pugui veure les sentinelles quantes són ni el lloc on són, i en canvi no es pugui acostar ningú d'amagat, que la resplandor no el delati. Això reparat, envia l'intèrpret que se n'havia endut, amb orde de dir a Seutes que hi ha allí Xenofont desitjós de conferenciar amb ell. La guàrdia pregunta si és l'atenès de l'exèrcit. Ell respon que sí. Els soldats salten a cavall i cuiten a portar l'embaixada. Poca estona després, arriben uns dos cents peltastes, que duen Xenofont i el seu seguici a la presèncía de Seutes. Aquest s'estava en una torre ben guardada, i voltada de cavalls embridats: per la por d'una sorpresa, de dia els feia pasturar, i de nits els feia fer la guàrdia embridats i a punt. Perquè es deia que en altre temps Teres, avi de Seutes, en el mateix país i amb un nombrós, exèrcit, havia tingut molta gent occida pels habitants, que li havien arrabassat els bagatges. Aquests pobles són els tinis, que tenen fama de ser els més experts a combatre, sobretot de nit.
Quan són prop, Seutes ordena que entri Xenofont amb els dos que ell triï. En ser dins, comencen per saludar-se i seguint la costum de Tràcia, beuen plegats uns quants corns de vi. Amb Seutes hi havia també Medòsades, que era per tot arreu el seu embaixador. Llavors Xenofont prenent la paraula:
-Seutes,-diu-de primer m'has enviat a Calcedònia aquest Medòsades aquí present, per pregar-me que jo, conforme al teu desig, fes passar d'Àsia aquí l'exèrcit, prometent-me, si efectuava això, de recompensar-m'ho. Vet aquí el que va dir-me Medòsades aqui present.
Dient aquests mots, pregunta a Medòsades si és veritat. Ell diu que sí.
-El mateix Medòsades, quan ja vaig haver fet novament la travessia de Pàrion a l'exèrcit, va tornar, prometent-me, que si et duia l'exèrcit, podria valer-me de tu com d'un amic i d'un germà en tot i per tot, i que em cediries les places que posseeixes al llarg de la costa.
Pregunta novament a Medòsades si havia dit això. Medòsades hi convé.
-Doncs ara-continua-repeteix a Seutes el que vaig respondre't a Calcedònia.
-De primer vas respondre que l'exèrcit anava a passar a Bizanci, i que per això no calia pagar res ni a tu ni a ningú; que si tu travessaves, te n'aniries; i així va ser, tal com havies dit.
-¿I què et vaig dir-torna Xenofont-quan vingueres a Selíbria?
-Digueres que era impossible, però que us n'anàveu a Perint per tornar a l'Àsia.
-Doncs ara-replica Xenofont-vet-em aquí amb Frinisc, un dels generals, i Polícrates, un dels capitans; i fora hi ha els homes en qui cadascun dels generals, llevat de Neó de Lacònia, té més confiança. Si vols, doncs, que el nostre pacte resulti més autèntic, crida'ls, també. Tu, Polícrates, ves a trobar-los, digues-los que jo els mano de deixar les armes, i tu mateix deixa l'espasa abans d'entrar.