—No ho entenc. Em pensava que l'havies mort tu.
En Martin Vanger es va mirar en Blomkvist una bona estona. Després es va relaxar. Es va aixecar i va caminar amunt i avall per la cambra. Va llançar la navalla a terra i va esclafir a riure abans de tornar-se a plantar davant d'en Blomkvist.
—La Harriet, la Harriet, sempre la Harriet. Vam intentar… parlar amb ella. En Gottfried va intentar ensenyar-la. Ens pensàvem que era dels nostres i que acceptaria la seva part, però era una simple… doneta. La tenia controlada, o si més no ho creia, però tenia intenció de xerrar-ho a en Henrik, i aleshores em vaig adonar que no podia confiar-hi. Més tard o més d'hora acabaria delatant-me a algú.
—La vas matar.
—Jo volia matar-la. Hi pensava però vaig fer tard. No vaig poder arribar a l'illa.
El cervell d'en Blomkvist treballava per absorbir tota aquella informació, però era com si de sobte li aparegués el missatge de «memòria plena». En Martin Vanger no sabia què li havia passat a la seva germana!
De cop i volta, en Martin Vanger es va treure el mòbil de la butxaca, va mirar la pantalla i el va deixar damunt la cadira, al costat de la pistola.
—Ja és hora de posar fi a tot això. M'he d'ocupar de la teva puta anorèctica també aquesta nit.
Va treure una corretja de cuir d'un calaix i la va passar pel voltant del coll d'en Blomkvist, com si fos una soga. Va afluixar la cadena que el mantenia lligat a terra, el va fer aixecar i el va empènyer contra la paret. Va lligar la corretja del coll a una anella de la paret i la va estrènyer tan fort que en Blomkvist només podia estar de puntetes.
—Massa estreta? Pots respirar?
La va afluixar una mica i va lligar l'extrem a una altra anella de la paret, més avall.
—No vull que t'ofeguis de cop.
La soga li oprimia el coll de tal manera que en Blomkvist no podia articular ni una paraula. En Martin el va mirar atentament.
De sobte, en Martin li va abaixar la cremallera dels pantalons i els hi va treure, juntament amb els calçotets. Mentre ho feia, en Blomkvist va perdre l'equilibri i va quedar penjat de la soga durant un segon fins que va aconseguir recuperar el contacte amb el terra. En Martin va treure unes tisores d'un calaix. Va tallar la samarreta d'en Blomkvist i va llançar els trossos a terra. Aleshores es va allunyar una mica d'en Mikael per poder observar la seva víctima amb deteniment.
—No hi havia tingut mai un home, aquí —va comentar en Martin amb veu seriosa—. De fet, no he tocat mai un home… excepte el meu pare. Era el meu deure.
A en Blomkvist li bategava el cor amb força. No podia recolzar-se amb tot el seu pes sense ofegar-se amb la corda. Va buscar alguna cosa on pogués agafar-se a la paret de ciment, però no va trobar res.
—Ha arribat l'hora —va dir en Martin Vanger.
Va agafar la corretja i va estirar cap avall. En Blomkvist de seguida va notar com la corda li segava més el coll.
—Sempre he volgut saber quin gust té, un home.
Va augmentar la pressió a la corretja i es va inclinar cap endavant per fer-li un petó a la boca en el mateix moment que una veu freda va creuar l'estança.
—Tu, rata repugnant, que no saps que aquesta boca és propietat meva?
En Blomkvist va sentir la veu de la Salander a través d'una boirina vermella. Va haver de fer grans esforços per identificar-la allà, dreta al llindar de la porta. Mirava en Martin Vanger sense cap tipus d'expressió.
—No… corre —va xiuxiuejar en Blomkvist.
No va poder veure la cara d'en Martin, però sí que va notar la seva sorpresa quan es va girar i la va veure. El temps es va aturar durant un segon. Aleshores en Martin va agafar la pistola que havia deixat al tamboret.
En un obrir i tancar d'ulls la Salander va fer tres passes endavant i va treure un pal de golf que duia amagat. El ferro va descriure un gran arc i va colpejar en Martin a la clavícula. El cop va ser d'una força terrible i en Blomkvist va sentir com si es trenqués alguna cosa. En Martin va cridar de dolor.
—T'agrada el dolor, desgraciat? —li va dir la Salander.
La seva veu era aspra com el paper de vidre. Mentre en Blomkvist visqués no oblidaria mai la cara de la noia abans de la lluita. Ensenyava les dents com una fera. Els ulls li brillaven, negres com el carbó. Es movia amb la velocitat d'una taràntula i estava concentrada únicament en la seva presa quan va tornar a colpejar-lo amb el pal de golf, aquesta vegada a les costelles.
En Martin va ensopegar amb la cadira i va caure. La pistola va anar a parar als peus de la Salander, que la va allunyar d'una puntada.
Just quan en Martin intentava aixecar-se, la Salander li va pegar per tercera vegada. Va ser una garrotada forta i seca al maluc. En Martin va proferir un xiscle horrible. La següent bastonada li va arribar per darrere, enmig de l'esquena.
—Lis… —va esbufegar en Blomkvist.
En Blomkvist notava com se n'anava. El dolor a les temples era insuportable.
La Salander es va girar cap a ell i va veure que tenia la cara vermella com un tomàquet, els ulls molt oberts i que la llengua li sortia per la boca.
Va buscar al seu voltant i va veure la navalla a terra. Aleshores va adreçar una ullada ràpida a en Martin Vanger, que provava d'allunyar-se de quatre grapes i amb un braç que li penjava. No la molestaria durant una bona estona. Va deixar anar el pal de golf i va agafar el ganivet. Tenia la punta afilada, però la fulla era més rodona. Es va posar de puntetes i va serrar la soga de cuir per tallar-la. Va trigar uns instants fins que en Blomkvist va tocar el terra. Però el nus de la corretja li continuava oprimint el coll.
La Salander va tornar a mirar en Martin Vanger. Estava dret però es vinclava de dolor. La noia va intentar passar els dits per sota la corretja. Al principi no gosava passar-hi el ganivet, però després va decidir introduir-ne la punta per poder afluixar el nus de la corda. Finalment en Blomkvist es va alliberar i va començar a respirar fondo.
Per uns moments en Blomkvist va tenir la sensació que el seu cos i la seva ànima es tornaven a unir. Tenia una visió perfecta i podia veure fins i tot la pols que flotava a l'habitació. Hi sentia perfectament bé i podia captar cada respiració, cada cruixit de la roba, com si els escoltés amb auriculars. Notava l'olor de la suor de la Salander i del cuir de la caçadora. Però quan li va començar a arribar la sang al cap, aquesta illusió es va esvair.
La Salander es va girar just en el moment en què en Martin Vanger desapareixia per la porta. Va agafar la pistola, en va comprovar la recambra i va treure el fiador. Va mirar al voltant fins que va trobar les claus de les manilles damunt la taula.
—Vaig a buscar-lo —va dir mentre corria cap a la porta. Va arreplegar les claus i les va llançar a terra a prop d'en Blomkvist.
Ell va intentar dir-li que s'esperés, però només va aconseguir emetre un so dèbil. Ella ja se n'havia anat.
La Salander no havia oblidat que en Martin Vanger tenia un fusell a casa, i quan va ser dalt, al passadís entre la cuina i el garatge, es va aturar amb la pistola apuntant per disparar en qualsevol moment. Va escoltar però no va distingir cap soroll que fi indiqués on era la seva presa. Es va moure amb sigil cap a la cuina, però quan ja gairebé hi era va sentir el motor d'un cotxe que s'engegava al jardí.
Des del camí va veure la llum dels dos fars que passaven per davant de la casa d'en Henrik Vanger i baixaven pel pont, i va començar a córrer tan de pressa com va poder. Es va guardar la pistola a la jupa i no es va preocupar de posar-se el casc quan va engegar la moto. Segons més tard creuava el pont.
Li duia uns noranta segons d'avantatge quan va arribar a l'entrada de l'E4. No veia el cotxe. Va frenar i va apagar el motor per escoltar.
Hi havia molts núvols, però a l'horitzó va veure com començava a fer-se de dia. Aleshores va sentir el soroll d'un motor i va veure els fars del cotxe d'en Martin a l'E4 en direcció sud. La Salander va engegar la moto, va posar primera i va passar per sota el viaducte. Anava a setanta quilòmetres per hora quan va agafar el revolt de la rampa d'accés. No va veure cap més cotxe, la carretera era recta i va accelerar. Quan va arribar al revolt següent anava a cent cinquanta quilòmetres per hora, que era el màxim que podia suportar la cilindrada de la seva moto en baixada. Al cap de dos minuts va veure els fars del cotxe uns sis-cents metres més endavant.