«Analitza les conseqüències. Què faig?»
Va afluixar a una velocitat més raonable, a cent vint, i es va mantenir a una distància constant del cotxe. El va perdre de vista en diverses ocasions per culpa dels revolts. Quan la carretera va tornar a ser recta només els separaven dos-cents metres.
Segurament en Martin va veure el llum de la moto, i va accelerar quan va arribar a un revolt força obert. La noia també va accelerar, però la distància entre tots dos es va fer més gran.
De sobte va veure els fars d'un camió que s'aproximava. En Martin Vanger també els va veure. Va tornar a accelerar i es va desviar cap al carril contrari. La Salander va veure com el camió frenava i feia llums per avisar-lo, però la collisió va ser inevitable. En Martin Vanger es va dirigir directe cap al camió i el soroll del xoc va ser terrible.
La Salander va frenar i va veure com la part de davant del camió començava a derrapar pel seu carril. A la velocitat a què anava va trigar dos segons a arribar al lloc de l'accident. Va accelerar i va esquivar el camió passant a uns dos metres de la part posterior del vehicle. De reüll va veure les flames de la part de davant del camió.
Va seguir conduint cent cinquanta metres més fins que es va aturar i es va girar. Va veure el conductor del camió sortint de la cabina per la finestra de l'acompanyant. Aleshores va tornar a accelerar. A Àkerby a dos quilòmetres al sud, va torçar a l'esquerra i va agafar l'antiga carretera en direcció nord, parallela a l'E4. Va pujar a un turó per veure l'escena de l'accident. S'hi havien aturat dos automòbils. Del cotxe d'en Martin, que havia quedat atrapat sota el camió, en sortien unes flames enormes. Un home intentava apagar-les amb un petit extintor.
De seguida va tornar a ser al pont. Va aparcar a la caseta de fusta i va anar caminant fins a la casa d'en Martin Vanger.
En Mikael seguia barallant-se amb les manilles. Tenia les mans tan inflades que ni tan sols podia agafar la clau. La Salander les hi va treure i el va subjectar mentre la sang li començava a circular per les mans.
—I en Martin? —li va preguntar amb veu ronca.
—Mort. Ha xocat de cara amb un camió a pocs quilòmetres, al sud de l'E4.
En Blomkvist la va mirar. Només havia estat fora uns quants minuts.
—Hem de… trucar a la policia —va xiuxiuejar. De sobte va començar a tossir.
—Per què? —li va preguntar la Salander.
En Blomkvist era incapaç d'aixecar-se. Seguia a terra, despullat i recolzat contra la paret. Es va fer un massatge al coll i va agafar l'ampolla d'aigua amb dificultat. La Salander va esperar, amb paciència, fins que ell va començar a recuperar el sentit del tacte. No deixava de pensar què havien de fer.
—Posa't els pantalons.
Va fer servir els trossos de la samarreta d'en Blomkvist per netejar les empremtes de les manilles, la navalla i el pal de golf. En acabat, va agafar l'ampolla de plàstic.
—Què estàs fent?
—Vesteix-te i afanya't. S'està fent de dia.
En Blomkvist es va aixecar, tremolós, i va aconseguir posar-se els calçotets i els pantalons. També es va posar les sabates. La Salander li va agafar els mitjons i se'ls va guardar a la butxaca de la caçadora.
—Espera. Què has tocat exactament?
En Blomkvist va donar una ullada a l'estança. Li costava fer memòria. Al final li va dir que només havia tocat la porta i les claus. La Salander va trobar les claus a la jaqueta d'en Martin Vanger, que havia deixat penjada a la cadira. Va netejar el pom de la porta i l'interruptor i va apagar el llum. Va ajudar en Blomkvist a pujar les escales i li va dir que l'esperés mentre tornava a deixar el pal de golf al seu lloc. Quan va tornar, duia una samarreta negra que havia estat d'en Martin Vanger.
—Posa't això. No vull que ningú et vegi voltant sense samarreta a aquestes hores.
En Blomkvist es va adonar que estava en estat de xoc. La Salander havia pres la iniciativa i ell obeïa les seves ordres sense dir res. El va ajudar a sortir de la casa i no el va deixar anar en cap moment. Quan ja eren a la caseta, la Salander el va aturar i li va dir:
—Si algú ens ha vist i ens pregunta què fèiem a fora aquesta nit, direm que hem sortit a passejar fins al turó i que hem estat allà fent l'amor.
—Lisbeth, no puc…
—Vés-te'n a la dutxa. Ara mateix!
El va ajudar a treure's la roba i el va acompanyar fins al quarto de bany. Després va escalfar aigua per fer cafè i va preparar mitja dotzena de sandvitxos amb pa de motlle, formatge, paté i cogombre. Es va asseure a la taula de la cuina i, mentre rumiava què fer, va aparèixer en Blomkvist. Li va mirar amb deteniment les marques i les esgarrinxades que tenia per tot el cos. La corretja l'havia oprimit tant, que tenia una marca de color vermell fosc al voltant del coll, i el ganivet li havia fet una ferida al costat esquerre. —Fica't al llit —li va manar ella.
Va improvisar unes benes i va cobrir la ferida amb una compresa. Després li va servir cafè i li va donar un sandvitx. —No tinc gana —va dir ell.
—M'importa una merda si tens gana o no. Menja —li va ordenar la Salander mentre feia una mossegada al seu entrepà de formatge.
En Blomkvist va tancar els ulls un moment, després es va asseure i va fer una mossegada. Li feia tant de mal el coll que no s'ho podia empassar.
La Salander es va treure la jupa de cuir i va anar a buscar un ungüent.
—Deixa que el cafè es refredi. Estira't de panxa a terra.
Li va fer un massatge a l'esquena perquè li penetrés l'ungüent. Després el va fer girar i li va fer el mateix per davant.
—Tindràs hematomes durant una bona temporada.
—Lisbeth, hem de trucar a la policia.
—No! —va respondre ella amb tanta vehemència que en Blomkvist va obrir els ulls, sorprès—. Si truques a la policia, marxo. No vull tenir-hi res a veure, amb ells. En Martin Vanger és mort. Ha mort en un accident de cotxe. Anava sol i hi ha testimonis. Deixa que la policia, o algú altre, descobreixi aquella maleïda cambra de tortura. Tu i jo som tan ignorants sobre l'existència d'aquesta habitació com qualsevol altra persona del poble.
—Per què?
Ella el va ignorar i va començar a fer-li un massatge a les cuixes.
—Lisbeth, no podem…
—Si continues insistint, et portaré a la cova dels horrors d'en Martin i t'hi tornaré a lligar.
Mentre deia això, en Blomkvist es va adormir, tan ràpid com si s'hagués desmaiat.
Capítol 25
Dissabte, 12 de juliol — Dilluns, 14 de juliol
A les cinc del matí en Blomkvist es va despertar, sobresaltat, palpant-se el coll com per treure's la soga. La Salander va entrar a l'habitació i li va agafar les mans perquè s'estigués quiet. Ell va obrir els ulls i la va mirar amb calma.
—No sabia que juguessis a golf—li va dir, i va tornar a tancar els ulls. La noia es va quedar asseguda al seu costar fins que va veure que s'havia adormit. Mentre en Blomkvist dormia, la Salander havia tornat al soterrani d'en Martin Vanger per examinar-lo i fer fotografies de l'escenari dels crims. A més dels instruments de tortura, hi va trobar una collecció de revistes de pornografia violenta i una gran quantitat de fotografies fetes amb una Polaroid i arxivades en àlbums.