—De debò penseu que aquest joc acabarà salvant Millennium? —va dir en Magnusson.
—Sé que serà així. I, Sonny, vull que elaboris un informe fals cada mes sobre la caiguda d'anunciants i el nombre de subscriptors que s'han donat de baixa.
—Sembla divertit —va comentar la Nilsson—. <;Ho hem de mantenir de portes endins, aquí, a la redacció, o també ho hauríem de filtrar als altres mitjans?
—Mantingueu-ho de portes endins. Si apareixen rumors fora d'aquí, sabrem qui ho haurà esbombat. D'aquí a pocs mesos, si ens ho demanen, els podrem dir: els rumors no tenien fonament i mai no hem tingut intenció de tancar Millennium. El millor que podria passar és que en Dahlman anés escampant merda als altres mitjans. Si fi poguéssiu explicar alguna història creïble però completament poca-sol-ta, millor.
Es van passar una hora tramant un guió i repartint-se els diversos papers.
Després de la reunió en Blomkvist va prendre un cafè amb en Malm al Java de Horngatspuckeln.
—Christer, és molt important que vagis a buscar l'Erika a l'aeroport i la posis al dia de tot. L'has de convèncer perquè ens segueixi el joc. Com que la conec prou, voldrà enfrontar-se amb en Dahlman immediatament… però això no ha de passar en cap cas. No vull que en Wennerstròm s'ensumi res i aleshores es desempallegui de les proves. —Entesos.
—I procura que l'Erika es mantingui allunyada del correu electrònic fins que s'installi el programa d'encriptació PGP i aprengui a fer-lo servir. Es molt probable que, per mitjà d'en Dahlman, en Wennerstròm pugui llegir tots els correus electrònics que ens enviem entre nosaltres. Vull que tu i la resta del personal de la redacció us installeu el PGP. Feu-ho amb naturalitat. Us donaré el nom d'un assessor informàtic amb qui et posaràs en contacte perquè vingui a revisar la xarxa i tots els ordinadors de l'oficina. Que installi el programa com si es tractés d'un servei perfectament normal.
—Ho faré tan bé com pugui. Però, Mikael… en què estàs treballant?
—En en Wennerstròm. —Però en què exactament?
—Ara com ara, això ho he de mantenir en secret. En Malm semblava incòmode.
—Jo sempre he confiat en tu, Mikael. Això vol dir que tu no confies en mi? En Blomkvist va riure.
—És clar que confio en tu. Però ara mateix estic ficat en activitats delictives força greus que em podrien comportar dos anys de trena. És la forma de la recerca, com aquell qui diu, el que resulta dubtós… Faig servir els mateixos mètodes poc nets que en Wennerstròm. No vull que ni tu ni l'Erika, ni ningú de Millennium, s'hi vegi implicat.
—M'estàs amoïnant molt.
—Tranquil, Christer, i digues a l'Erika que l'article serà una bomba. I de les grosses.
—L'Erika insistirà a saber en què estàs treballant…
En Mikael va rumiar un segon. Tot seguit va somriure.
—Digue-li que a la primavera, quan va signar el contracte amb en Henrik Vanger a la meva esquena, em va deixar molt clar que ara només sóc un periodista, freelance normal i corrent que ja no seu a la junta i que no té cap influència en les polítiques de Millennium. Això vol dir que ja no tinc cap obligació de mantenir-la informada. Però prometo que, si es porta bé, ella serà la primera a qui oferiré l'article.
—S'enfilarà per les parets —va comentar en Malm alegrement.
En Blomkvist sabia que no havia estat del tot honest amb en Malm. Estava defugint la Berger deliberadament. El més natural hauria estat posar-se en contacte amb ella de seguida i explicar-li la informació que tenia. Però no volia parlar-hi. Havia agafat una dotzena de vegades el mòbil i havia començat a marcar el número. I cada cop havia canviat de parer.
Sabia molt bé quin era el problema. No podia mirar-la als ulls.
La seva participació en l'encobriment de l'afer de Hedestad era imperdonable des d'un punt de vista professional. No tenia ni idea de com podia explicar-l'hi sense mentir i, si hi havia una cosa que no havia pensat mai fer, era mentir a l'Erika Berger.
I, sobretot, no tenia forces per enfrontar-se amb aquest problema alhora que escometia en Wennerstròm. Així doncs, va descartar veure-la, va apagar el mòbil i va evitar parlar-hi. Però era conscient que el respir només podia ser temporal.
Just després de la reunió a l'editorial, en Mikael va anar a installar-se a la seva cabana de Sandhamn; feia més d'un any que no hi posava els peus. A l'equipatge duia dues capses d'arxius impresos i els CD que la Salander li havia donat. Va omplir el rebost, va tancar la porta, va obrir l'iBook i va començar a escriure. Cada dia sortia a fer una breu passejada i comprava els diaris i queviures. El port esportiu encara estava ple de iots, i la gent jove que havia agafat el veler del papa tenia el costum d'anar al Bar del Submarinista, a agafar una bona mona. En canvi, en Blomkvist amb prou feines hi parava esment. Ell s'asseia al davant de l'ordinador si fa no fa des del mateix instant en què obria els ulls fins que es desplomava al llit a la nit, esgotat.
Correu electrònic encriptat de la redactora en cap <erika.berger@millennium.se> a l'editor amb permís de baixa <mikael.blomkvist@millennium.se>:
Mikael, vull saber què passa… Ostres!, torno de vacances i em trobo un caos total. La notícia d'en Janne Dahlman i aquest doble joc que t'has empescat. En Martin Vanger mort. La Harriet Vanger viva. Què passa a Hedeby? On ets? Hi ha un article, dius? Per què no contestes al mòbil? E.
P. S.: Vaig entendre la insinuació que en Christer em va fer arribar tan de bon rotllo. T'hauràs de menjar les teves paraules. De debò que estàs enfadat amb mi?
P. P. S.: Ara com ara confio en tu, però me n'hauràs de donar proves… recorda com va acabar la cosa als tribunals l'altra vegada… pel que fa a en J. D.
De <mikael.blomkvist@millennium.se>
A <erika.berger@millennium.se>:
Hola, Ricky. No, per l'amor de Déu, no estic enfadat. Perdona'm per no mantenir-te al dia, però els darrers mesos de la meva vida han sigut com unes muntanyes russes. T'ho explicaré tot quan ens veurem, però no pas per correu electrònic. Sóc a Sandhamn. I sí que hi ha un article, però no té res a veure amb la Harriet Vanger. Estaré aquí enganxat a l'ordinador durant una temporada. I aleshores tot s'haurà acabat. Confia en mi. Petons i abraçades. M.
De <erika.berger@millennium.se>
A <mikael.blomkvist@millennium.se>:
Sandhamn? Vinc a veure't immediatament.
De <mikael.blomkvist@millennium.se>
A <erika.berger@millennium.se>:
Ara no. Espera't un parell de setmanes, com a mínim fins que tingui aquest article organitzat. A més, espero companyia.
De <erika.berger@millennium.se>
A <mikael.blomkvist@rnillennium.se>: