De <erika.berger@millenium.se>
A <mikael.blomkvist@millennium.se>:
Un número especial. Una casa editorial. Diners. Sí, bwana. Puc fer res més pel senyor? Fer un estriptís al bell mig d'Slussplan? E.
P. S.: M'imagino que saps el que fas. Però què faig amb en Dahlman?
De <mikael.blomkvist@millennium.se>
A <erika.berger@millenium.se>:
No facis res, pel que fa a en Dahlman. Digue-li que pot marxar ara mateix i que, de tota manera, no estàs segura de poder-li pagar el sou. El Finansmagasinet Monopol no sobreviurà gaire temps més. Contracta més material free lance per a aquest número. I troba un nou secretari de redacció, per l'amor de Déu. M.
P. S.: M'agradaria veure't despullada a la plaça d'Slussen. Fet, doncs.
De <erika.berger@millennium.se>
A < mikael.blomkvist@millennium.se>:
Slussen… somies, noi. I pel que fa a la resta, sempre hem contractat el personal plegats. Ricky.
De <mikael.blomkvist@millennium.se>
A <erika.berger@millennium.se>:
I sempre hem estat d'acord en qui hauríem de contractar. Aquesta vegada també; tant se val qui triïs. Enfonsarem en Wennerstròm. I s'ha acabat. Tu deixa'm enllestir-ho en pau. M.
A la primeria d'octubre la Salander va llegir una esquela a l'edició digital del Hedestads-Kuriren. Va parlar-ne amb en Blomkvist. La Isabella Vanger havia mort després d'una curta malaltia. La seva filla Harriet Vanger, acabada de tornar d'Austràlia, havia assistit al funeral.
Correu electrònic encriptat d'<erika.berger@millennium.se> a <mikael.blomkvist@millennium.se>:
Hola, Mikael.
Avui la Harriet Vanger m'ha vingut a veure a la redacció. Ha trucat cinc minuts abans d'arribar i m'ha agafat completament desprevinguda. Una dona molt bonica, vestida amb elegància i de mirada impertorbable.
Ha vingut per dir-me que substituirà en Martin Vanger com a representant d'en Henrik al nostre consell d'administració. S'ha mostrat educada i amable, i m'ha assegurat que el grup Vanger no té pensat desdir-se de l'acord. Al contrari, la família dóna tot el seu suport a les obligacions d'en Henrik amb la revista. M'ha demanat que li ensenyés la redacció i volia saber com veia jo la situació.
Li he dit la veritat. Que em fa l'efecte de trobar-me en arenes movedisses, que tu m'has prohibit que vingui a Sandhamn i que no sé en què estàs treballant, llevat que planeges enfonsar en Wennerstròm. (Suposo que no passa res perquè l'hi hagi dit. Al cap i a la fi, és a la junta.) Ha aixecat una cella, ha somrigut i ha preguntat si jo dubtava que te'n sortissis. Què figura que li havia de respondre? He dit que dormiria més tranquilla si sabés exactament què estàs escrivint. Coi, és clar que confio en tu. Però m'estàs fent tornar boja.
Li he preguntat si ella sí que sabia en què estaves treballant. Ho ha negat, però ha dit que tenia la impressió que eres d'allò més enginyós, amb una manera de veure les coses realment innovadora. (I la cito textualment.) També li he comentat que entenia que havia passat alguna cosa molt forta a Hedestad i que no havia sentit mai tanta curiositat per saber la seva història. En poques paraules, que he quedat com una idiota. M'ha preguntat si de debò tu no me n'havies explicat res. I ha dit que entenia que tu i jo tenim una relació especial i que, sens dubte, m'explicaries la història quan tinguessis temps. Aleshores m'ha preguntat si ella podia confiar en mi. Què representa que li havia de contestar? És a la junta de Millennium i tu m'has deixat aquí completament penjada, sense cap directriu a seguir.
Aleshores ha dit una cosa estranya. M'ha demanat que no us jutgés ni a ella ni a tu massa durament. Ha dit que tenia una mena de deute de gratitud amb tu i que li agradaria molt que també fóssim amigues. Llavors ha promès explicar-m'ho tot algun dia si tu no ho podies fer. Fa una mitja hora que ha marxat, i jo encara estic estupefacta. Em penso que em cau bé, però no sé ben bé qui és aquesta persona. Erika.
P. S.: Et trobo a faltar. Tinc la impressió que va passar una cosa horrible a Hedestad. En Christer diu que tens una marca estranya al coll.
De <mikael.blomkvist@millennium.se>
A <erika.berger@millennium.se>:
Hola, Ricky. La història de la Harriet és tan horrorosa que ni te la imagines. Tant de bo te la volgués explicar ella mateixa. Jo amb prou feines goso pensar-hi.
Per cert, te'n pots fiar. Et deia la veritat quan t'ha dit que està en deute amb mi… i creu-me, ella no farà mai res que perjudiqui Millennium. Sigues amiga seva si et cau bé. De tota manera, es mereix respecte. I és una dona de negocis collonuda. M.
L'endemà en Mikael va rebre un altre correu.
De <harriet.vanger@vangerindustries.com>
A <mikael.blomkvist@millennium.se>:
Hola, Mikael. Fa setmanes que provo de trobar temps per escriure't; però, pel que sembla, el dia no té prou hores. Vas marxar tan sobtadament de Hedeby que no em vaig poder acomiadar.
Des que vaig arribar a Suècia, estic aclaparada per un munt d'emocions i per la feina. El grup Vanger es troba en ple caos i he estat treballant colze a colze amb en Henrik per posar les coses en ordre. Ahir vaig visitar la redacció de Millennium; seré la representant d'en Henrik a la junta. En Henrik m'ha posat al dia de tots els detalls de la situació de la revista i de tu.
Espero que no et faci res que m'hi hagi presentat així. Si no em vols a mi (o a qualsevol altre de la família) al consell d'administració, ho entendré, però t'asseguro que faré tot el que pugui per ajudar Millennium. Tinc un deute enorme amb tu i sempre actuaré amb les millors intencions en aquest sentit.
He conegut la teva amiga Erika Berger. No estic segura de què pensava de mi i em va sorprendre descobrir que no li havies explicat el que havia passat.
M'agradaria molt ser amiga teva. Si és que suportes fer-te amb la família Vanger malgrat tot. Records, Harriet.
P. S.: L'Erika m'ha fet entendre que planeges atacar en Wennerstròm novament. En Dirch Frode em va explicar que en Henrik et va donar peixet, com diuen a Austràlia. Què puc dir? Em sap greu. Si hi puc fer el que sigui, fes-m'ho saber.
De <mikael.blomkvist@millennium.se>
A <harriet.vanger@vangerindustries.com>:
Hola, Harriet. Vaig marxar de Hedeby a corre-cuita i ara estic treballant en allò en què en realitat hauria d'haver invertit el meu temps aquest any. T'avisarem amb temps de sobres abans que l'article surti publicat, però em sembla que puc dir que el problema d'aquest darrer any aviat s'haurà acabat.