Va repartir els diners en petites quantitats i les va emprar per pagar factures d'un gran nombre d'empreses falses d'arreu del món. En acabat, els diners havien estat sorprenentment traspassats al Bank of Kroenenfeld de les illes Caiman, però aquesta vegada a un número de compte completament diferent del número del qual els havia retirat aquell mateix dia.
La Irene Nesser va considerar que aquesta primera etapa estava enllestida i que era pràcticament impossible seguir-li la pista. Va fer una única operació més: va dipositar la suma de gairebé un milió de corones en un altre compte relacionat amb una targeta de crèdit que duia a la cartera. El compte era propietat de Wasp Enterprises, registrada a Gibraltar.
Uns quants minuts més tard, una noia de cabells rossos tallats a l'estil patge va abandonar el Matterhorn per una porta lateral del bar de l'hotel. La Veronika Sholes va tornar a l'hotel Zimmertal, va saludar educadament el recepcionista amb un moviment del cap i va agafar l'ascensor fins a la seva habitació.
Allà es va posar amb calma l'uniforme de combat de la Veronika Sholes, es va retocar el maquillatge i es va aplicar una capa extra de maquillatge base sobre el tatuatge abans de baixar al restaurant de l'hotel per sopar un plat de peix fantàstic. Va demanar una ampolla de vi anyenc que no havia sentit esmentar mai tot i que costava 1.200 corones, se'n va beure un got i va deixar la resta indolentment abans d'anar al bar de l'hotel. A més, va deixar propines absurdament elevades, amb la qual cosa es va guanyar l'atenció del personal.
Llavors es va passar una bona estona deixant que se la Rigués un jove italià begut, amb un nom aristocràtic que no es va prendre la molèstia de recordar. Van obrir dues ampolles de xampany, de les quals ella amb prou feines en va beure una copa.
Pels volts de les onze, l'embriagat pretendent se li va llançar al damunt i fi va toquejar graponerament les sines. Satisfeta, ella li va apartar la mà cap a la taula. El jove ni s'havia adonat que allò que acabava de tocar era làtex tou. De vegades, feien tant d'escàndol que provocaven un cert enuig entre els altres clients. Just abans de la mitjanit, quan la Veronika Sholes es va adonar que un porter no els treia l'ull de sobre, va ajudar el seu amic italià a arribar a l'habitació.
Quan el jove va entrar al lavabo, ella va servir un últim got de vi. Va obrir un bocí de paper plegat i va abocar al vi una pastilla de somnífers Rohypnol esmicolada. Poc després de brindar, el noi es va desplomar sobre el llit com un sac. Ella li va afluixar la corbata, li va treure les sabates i el va tapar amb una vànova. Va buidar l'ampolla al lavabo, va rentar els gots a la pica i també els va eixugar abans de tornar a la seva habitació.
La Veronika Sholes va esmorzar a la seva cambra a les sis del matí i va pagar la factura del Zimmertal abans de les set. Abans de sortir de l'habitació, va passar cinc minuts netejant les empremtes dels poms de les portes, els armaris, el lavabo, el telèfon i altres objectes de l'habitació que havia tocat.
La Irene Nesser va pagar la factura del Matterhorn al voltant de dos quarts de nou, just després de la trucada per despertar-la. Va agafar un taxi i va deixar l'equipatge a una consigna de l'estació del tren. A continuació es va passar les hores següents visitant nou entitats bancàries privades, on va repartir part de les obligacions nominatives de les illes Caiman. Pels volts de les tres de la tarda havia convertit en líquid el 10 per cent de les obligacions, que va dipositar en trenta comptes numerats. Va fer un feix amb la resta de les obligacions i les va dipositar en una caixa de seguretat.
La Irene Nesser hauria de fer unes quantes visites més a Zuric, però de moment no hi havia presses.
A dos quarts de cinc de la tarda, la Irene Nesser va agafar un taxi cap a l'aeroport, on va entrar al lavabo de senyores i va fer bocins el passaport de la Veronika Sholes per llençar-lo al vàter. La targeta de crèdit també la va fer miques i va llençar els trossets en cinc papereres diferents; les tisores també: arran de l'onze de setembre, no era bona idea cridar l'atenció portant objectes punxants a l'equipatge.
La Irene Nesser va agafar el vol GD890 de Lufthansa en direcció a Oslo i en arribar va pujar a l'autobús de l'aeroport per anar a l'estació del tren; allà va entrar al lavabo de senyores i va classificar la seva roba. Va ficar totes les pertinences de la Veronika Sholes (la perruca d'estil patge i la roba de disseny) en tres bosses de plàstic i les va llençar en tres contenidors d'escombraries i papereres diferents de l'estació de tren. Després va ficar la maleta Samsonite buida a un armariet de la consigna. La cadeneta d'or i les arracades eren joies de disseny de les quals es podia seguir la pista; van desaparèixer per un embornal del carrer, fora de l'estació.
Després d'un angoixant moment de dubte, la Irene Nesser va decidir conservar els pits de làtex falsos.
Ja no li quedava gaire temps i va agafar forces amb una hamburguesa del McDonald's; mentre menjava, va traspassar el contingut del luxós maletí de cuir a la seva bossa de viatge. Quan va marxar, el maletí buit es va quedar sota la taula. Va demanar un cafè amb llet per emportar en una cafeteria i va córrer per agafar el tren nocturn cap a Estocolm. Va arribar just quan tancaven les portes. Havia reservat un compartiment privat amb llitera.
Quan va tancar la porta del compartiment, va poder notar per primer cop en dos dies que els nivells d'adrenalina li havien tornat a la normalitat. Va obrir la finestra del compartiment i va infringir les normes que prohibien fumar. I es va estar allà plantada, bevent-se el cafè, mentre el tren sortia d'Oslo.
Va repassar la llista per assegurar-se que no havia oblidat cap detall. Al cap d'un instant, va arrugar el front i va buscar a les butxaques de la caçadora. Va treure el bolígraf publicitari de l'hotel Zimmertal i el va contemplar uns minuts abans de llençar-lo per la finestra.
Quinze minuts després es va enfilar al llit i es va adormir.
EPÍLEG
Informe anual. Dijous, 21 de novembre — Dimarts, 10 de desembre
El reportatge especial de Millennium sobre en Hans-Erik Wennerstròm va ocupar un total de quaranta-sis pàgines de la revista i va esclatar com una autèntica bomba de rellotgeria la darrera setmana de novembre. El text principal el signaven conjuntament en Mikael Blomkvist i l'Erika Berger. Durant les primeres hores, els mitjans no van saber com agafar-se la primícia. Tan sols un any abans, un article similar havia portat en Blomkvist a la presó per difamació, i a més havia fet que, aparentment, l'acomiadessin de Millennium. Així doncs, no tenia gaire credibilitat. I, ara, la mateixa revista hi tornava amb un reportatge del mateix periodista que contenia acusacions molt més greus que l'article que li havia ocasionat tants problemes. Algunes parts de l'article eren tan inversemblants que posaven en dubte el sentit comú dels autors. Els mitjans suecs van quedar a l'expectativa, plens de desconfiança.
Però al vespre «la noia de TV4» se la va jugar amb un resum d'onze minuts sobre els punts més cridaners de les acusacions d'en Blomkvist. La Berger havia dinat amb la presentadora ara feia alguns dies i li havia donat les galerades en exclusiva.
El contundent enfocament de TV4 va eclipsar els canals públics, que no es van apuntar al carro fins a les notícies de les nou. En aquella hora l'agència de notícies TT també havia enviat un primer teletip amb el prudent titular «Un periodista condemnat acusa un financer de delictes greus.» El text era un refregit de la notícia emesa per televisió, però el fet que TT alludís al tema va desfermar una activitat febril al conservador diari del matí i a una dotzena dels diaris més importants de la regió, que van canviar la primera plana abans que les rotatives es posessin en marxa. Fins aleshores, els diaris havien decidit obviar més o menys les afirmacions de Millennium.