Arkadi i Boris Strugatski
Stalker, picnic a la vora del camí
STALKER és la narració de les conseqüències provocades per l'estada a la terra d'uns visitants misteriosos amb els quals no s'ha establert cap contacte. Les Zones de Visita, que esdevenen prohibides, són plenes d'objectes meravellosos, deixalles -potser- dels visitants. Els stalkers es guanyen la vida, corrent el risc de perdre-la, rampinyant-los. Un objecte, la bota d'or, té unes característiques llegendàries que el fan especialment temut per les autoritats. Stalker és en definitiva una metàfora sobre la marginació enfrontada a la societat i els camins que menen a l'alliberament personal. L'estil i la tècnica narrativa de la novel·la l'apropen molt al llenguatge cinematogràfic. En aquest sentit val la pena assaborir la frescor i la contundència dels diàlegs.
ARKADI STRUGATSKI (Batumi, 1925) i BORIS STRUGATSKI (Leningrad, 1933) són els autors russos de ciència ficció més coneguts. Arkadi és especialista en llengües orientals; Boris és físic, matemàtic, i és dedica a l'astronomia. Aquesta coincidència entre branques científiques diferents ha trobat la sintesi feliç en una llarga obra escrita conjuntament. Les seves novel·les denoten preocupació tant pels fenòmens humans com pels tècnics i es resolen en un discurs literari ple d'interès i d'un nivell estilístic elevat. Altres obres dels autors són: Que n'és de difícil ser Déu(1964), Dilluns comença el dissabte(1965), Definitivament, potser(1977).
ePUB v1.0
RufusFire25.06.12
Arkadi i Boris Strugatski, 1972
Títol originaclass="underline" Piknik na obocine
Traducció: Monika Zgustova
Primera edició: octubre de 1986.
Edicions Pleniluni, S.A.
La traducció d’aquest llibre ha merescut
un suport concedit pel Servei del Llibre
del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Has de crear el bé a partir del mal
perquè és l'únic mitjà per fer-ho.
R.P. Warren
Extracte de l’entrevista que l’enviat especial de ràdio Marmont va fer al doctor Valentin Pilman en ocasió de l’atorgament a aquest del Premi Nobel de Física el 19…
- …Doctor Pilman, el seu primer descobriment seriós és, sens dubte, allò que es diu “Radiant de Pilman”?
- Jo diria que no. El radiant de Pilman no és ni el primer, ni és seriós, ni és, de fet, un descobriment. I, a més a més. no és del tot meu.
- Ho deu dir de broma, doctor. El radiant de Pilman és una noció coneguda de tots els col·legials.
- Això no m’estranya. El radiant de Pilman va ser descobert precisament per un col·legial. Malauradament ja no me’n recordo del seu nom. Miri en la Història de la Visitade Statson, allà hi és tot explicat amb detall. El radiant va ser descobert per un col·legial, les coordenades van ser publicades per un estudiant i, estranyament, van anomenar el radiant amb el meu nom.
- Sí, amb els descobriments passen a vegades coses estranyes. Doctor Pilman, vostè no podria explicar als nostres oïdors…
- Escolti, compatriota, el radiant de Pilman és un assumpte senzillíssim. Imagini’s que vostè hagués fet girar un gran globus terrestre i es posés a engegar-li trets de revòlver. Els forats sobre el globus serien situats al llarg d’una certa corba suau. El sentit d’allò que vostè anomena el meu primer descobriment seriós resideix en un fet ben senzilclass="underline" les sis Zones de la Visita estan col·locades sobre la superfície del nostre planeta com si algú hagués disparat des d’un punt de la línia Terra-Deneb sis trets de pistola sobre la Terra. Deneb és l’alfa de la constel·lació del Cigne. El punt de la volta celestial d’on, com si diguéssim, disparaven, és el radiant de Pilman.
- Li ho agraeixo, doctor. Estimats marmontesos! Per fi ens han explicat clarament què és el radiant de Pilman! A propòsit d’això, abans d’ahir es van complir exactament tretze anys del moment de la Visita. Doctor Pilman, ¿no podria dir unes paraules als seus compatriotes, en aquesta ocasió?
- Què els interessa exactament? No oblidi que en aquella època jo no era a Marmont…
- Serà d’allò més interessant conèixer què va pensar en saber que la seva ciutat natal era envaïda per una super-civilització extraterrestre…
- Si haig de ser franc, el meu primer pensament va ser que es tractava d’una broma pesada. Em va costar imaginar-me que alguna cosa semblant podia haver ocorregut en el nostre vell petit Marmont. A Gobi, A Terranova, allà encara podria passar, però a Marmont!
- Així i tot, al final s’ho va haver de creure, oi?
- Al final sí.
- I doncs?
- De sobte se’m va acudir que Marmont i les altres cinc Zones de la Visita… de fet, no, perdoni, en aquells temps només en coneixiem quatre… que totes les Zones estaven col·locades sobre una corba molt suau. Vaig calcular les coordenades del radiant i les vaig enviar a “Nature”.
- I no es va sentir gens emocionat pel destí de la seva ciutat natal?
- Miri, en aquella època jo ja creia en la Visita, però no arribava pas a creure les informacions alarmistes sobre els barris en flames, sobre els monstres devorant exclusivament els ancians i els infants, i sobre els combats sagnants entre els forasters invulnerables i les unitats reials blindades extremadament vulnerables, però infal·liblement glorioses.
- Tenia raó. Me’n recordo que nosaltres, els informadors, vàrem ficar els peus a la galleda moltes vegades… Però tornem a la ciència. El descobriment del radiant de Pilman va ser la primera, però segurament no la darrera de les seves contribucions a la ciència de la Visita?
- La primera i l’última.
- Però durant tot aquest temps vostè devia seguir atentament el desenvolupament de la investigació internacional en les Zones de la Visita, oi?
- Sí… De tant en tant fullejo el Informes.
- Es refereix als Informes de l’institut Internacional de les Cultures Extraterrestres?
- Això mateix.
- Aleshores, ¿quin és, segons vostè, el descobriment més important d’aquests darrers tretze anys?
- El fet mateix de la Visita.
- Com diu?
- El fet mateix de la Visita és el descobriment més important no tan sols d’aquests darrers tretze anys, sinó de tota la història de la humanitat. No és tan important saber qui eren els Visitants. No té importància saber d’on han vingut, ni el seu objectiu, ni per què s’han quedat poc temps, ni on van anar després. El més important és que ara la humanitat sap amb certesa que no és pas l’única dins de l’univers. Tinc por que l’Institut de les Cultures Extraterrestres no tingui mai més l’ocasió de fer un descobriment tan fonamental.
- Això és extremadament interessant, doctor Pilman, però de fet jo volia parlar més aviat de descobriments de tipus tecnològic. De descobriments que podrien ser utilitzats per la ciència y la tecnologia terrestres. Molts científics eminents consideren que les troballes a les Zones de la Visita poden modificar tot el curs de la nostra història.
- Bé, jo no pertanyo als partidaris d’aquest punt de vista. I quant a les troballes concretes, no en sóc especialista.
- Així i tot, ja fa dos anys que vostè és el consultor de la comissió de l’ONU per als problemes de la Visita…
- Sí, però no tinc cap mena de relació amb els qui estudien les cultures extraterrestres. El meu paper a la COMPROVIS és el de representar, amb els meus col·legues, els cercles científics internacionals quan es tracta del control de l’execució de les decisions de l’ONU relacionades amb la internacionalització de les Zones de la Visita. Dit d’una altra manera: nosaltres vigilem que ningú més que l’Institut Internacional no es fiqui amb les curioses troballes extraterrestres.